Boira i pluja ens reben divendres al vespre a la boca nord del túnel de Bielsa. Serà un altre cap de setmana remullat com els de maig? Per sort dissabte comença amb un cel blau radiant (ja tocava), i pugem del refugi d’Orédon cap al llac d’Aubert. Gràcies a la pi-ul-ada de la Clàudia sabem que trobarem la carretera oberta fins dalt i que ens posarem els esquís només creuar la presa. Pensàvem que seríem dels primers en arribar al llac d’Aubert, i costa trobar un lloc on deixar el cotxe, de tant ple que és el pàrking (gràcies, Clàudia; sembla que ens anem perseguint, però aquesta vegada ni rastre de la vostra furgona, llàstima!).
Trobem la neu dura al començament de la pujada, transformada més amunt, i molt dura a la darrera pala.
Només ens descalcem per creuar la cresta de Barris. Tota la resta amb els esquís posats (ja tocava).
Molta gent ha triat també el Pic de Néouvielle, i per tots els mitjans (esquís, raquetes, grampons o res), hi ha una mica d’aglomeració al cim.
Per la baixada trobem una neu fabulosa (ja tocava) fins al llac d’Aubert. Cap a migdia sembla que el dia s’espatlla, però ja no importa.

Joan G, Teresa L